el arte de decir que no

By twine

Alaska, foreverAlaska, ets estupenda. Per dir-ho d’alguna manera. El teu art (bé, el de fangoria) és capaç d’esgarrapar perillosament l’horterada per sortir-ne victoriós i trionfant com quelcom glamoukistch, envoltada i aclamada per les ordes supramodernes pseudogays, i mica en mica, convertint-te altre cop (del qual, en el fons, no has sortit mai) en una diva de la modernor més rabiosa, més enllà del stateoftheart, sempre avançada al teu temps.

M’admira també la teva capacitat per reinventar el teu look, i la imatge del teu grup, sense traïr la teva essència (que portes ja molts anys proclamant als quatre vents), sense por al ridícul (el vídeoclip de “Criticar por criticar” és un clar exemple de tenir uns collons com un toro, amb perdó) , i demostrant-nos quant d’equivocats estem la resta dels mortals en les nostres concepcions culturals, estètiques i artístiques.

Però si m’admira algun cosa de tú encara més és la teva capacitat per dir el que penses sense ni la més mínima por a les possibles represàlies… Quants s’han atrevit a dir coses com:

yo soy la Santa Inquisición
solo llamo la atención
de quien no tiene de que hablar
de tres aburridas.
me parece que en realidad
ya no se como acabar
lo que empeze por alcanzar
un poco de celebridad

i tot això, embutida en un body de licra blanc, ballant davant d’una barra d’stripper. Però no, el meu petit homenatge d’avui no vé per això… ve per les teves declaracions a la televisió de Mallorca, que afecten directa o indirectament a aquesta petita sangonera que ens assatja poc a poc, des de la foscor, i escudant-se en que, a sobre, és una societat sense ànim de lucre:

“Es la crisis de una industria, no es ni la crisis de los músicos ni de la música”

“No tiene nada que ver con la creatividad ni con nada, música va a seguir habiendo aunque probablemente no haya CDs o no haya vinilos o no haya soportes. ¿En qué afecta eso al artista? Pues en que tendremos que distribuir nuestra música de otra forma ¿En qué afecta a los fabricantes de discos? En que desaparecerán. Yo no soy fabricante de discos así que no es mi problema. Así que ell que tenga un problema que busque soluciones.”

“Todas las redes de disfusión actuales todo lo que hacen es difundir aún más mi música, hacer que llegue a gente a la que nunca le llegaría y creo que de cinco años para acá en España se vive un momento de oro en cuanto a conciertos”

Sí Alaska sí. Que aprenguin els Ramoncines, triumfitos manipulats per les seves discogràfiques i altres xitxarel·los… Tú si que saps diferenciar l’art del negoci. Perquè el que tu fas és art. I a més, saps propagar-ho als quatre vents.

Una resposta cap a “el arte de decir que no”

  1. Livette Diu:

    Nice blog!

Deixa un comentari